El Neoesclavisme


Ets perquè tens: tens parella, tens una carrera, tens un mòbil d'última generació, tens un ordinador portàtil. tens una casa, tens una hipoteca, tens família, tens fills,tens amics, tens una feina, tens roba d'última moda, tens cotxe, tens una moto, tens cultura...

Però també ets perquè no tens, no tens sobrepès, no tens cel.lulítis, no tens deutes,no tens problemes amb la justícia... i si ho tens, tranquil.la, el mercat ofereix un gran ventall de solucions, compra una crema anticel.lulítica, compra productes per aprimar,

I per aconseguir tot això has de pagar, evidentment, el mercat avui en dia ofereix solució per a tots els problemes que té la gent normal i corrent per poder tenir o no tenir: pots pagar a una empresa perquè et busqui amics o parella, pagues per aprimar-te, per depiar-te de per vida, pagues pel mòbil er fer-lo servir, per l'ordinador, pagues per tot.

Però tot això que s'ha de pagar, aquestes despeses, se suposo que amb els diners que tu molt honradament has guanyat treballant,les huries de pder assumir,però com diu un article al diari avui:
"Així mateix, Serna ha citat els resultats d'un estudi de l'OCDE que posa de manifest una "moderació salarial" entre el 1994 i el 2004 que ha provocat la pèrdua "important" de poder adquisitiu de moltes persones."

Tu què vols? Ser feliç? Doncs molt fàcil: paga , compra't tot allò que necessitis, perquè t'has deixat convènçer de que per ser feliç, ho necessites. Ah però, no tens diners? Doncs treballa, home, que feina n'hi ha. El teu sou no dona per assumir totes aquestes despeses? Per això hi ha els bancs i les caixes que estan disposats a ajudar-te, a cedir-te un crèdit a un interès ben baix, segons ells, clar.


I ja hi som altre cop, igual que fa 200 anys a l'amèrica colonial, som esclaus d'una societat que et fa creure que per ser feliç, per què la vida t'ompli de veritat, cal pagar un preu en diners, i aquests diners te'ls donaràn si treballes moltes hores al dia, ocupant tota la franja horària fora de la de dormir i de menjar, de manera que no tinguis temps per fer res més, no tinguis temps de parar-te i pensar: potser si treballés menys hores tindria menys coses, però seria més felç.

Ara, a diferència d'abans, l'eina d'esclavisme ja no és la força, és la dependència dels diners, les classes socials no es donen de naixement, es donen per les fortunes personals.

I com podem trencar amb aquest esclavatge del segle 21? Potser donant una oportunitat a allò que no és material, potser no som perquè tenim, però si que som per les relacions que tenim amb els altres, per allò que defensem, allò en què creiem, pr com ens comportem, i allò que pensem.

Donem valor a les estones compartides, als riures de complicitat, al cafè fet d'estones de confessions, a la paraula que aquell dia que estaves tan trista et va ajudar a tirar endavant, al sentiment de que estas fent alguna cosa més a la teva vida que guanyar diners per després gastar-te'ls, a veure com la gent al teu voltant v canviant cap a millor, a les experiències viscudes. Tot plegat allò que de veritat és important,i que de veritat , de veritat, crec que em farà feliç.

Sant Joan


Alegria!!

Que és Sant Joan!!

i pels que tingueu exàmens: disfruteu que ja s'acaben!! Després els trobareu a faltar:P

"Que arribi l'estiu! Que sortirem de casa!!!"
(Dijous paella)

Sempre a punt!


Hergé, el dibuixant de Tintín, era escolta. Anit al canal 33 van emetre un documental sobre la vida d'Hergé, a partir d'una entrevista que li havien fet, el documental relacionava la vida personal del dibuixant amb les aventures de Tintín, i explicava com es podia veure l'evolució personal d'Hergé seguint els llibres del jove Tintín.

De fet els dibuixos d'Hergé eren hiperrealistes, que en diuen, ja que ho calcava de la realitat, ensenyaven fotos de l'estació de tren de Ginebra i era idèntica que la que surt a l'Afer Tornassol. També explica que abans de Tintín al Tíbet Hergé va tenir somnis molt angoixants, i somniava amb neu, i llargs passadíssos foscos, d'aquí neix la història de Tintín al Tíbet, ho vaig trobar molt interessant. Fou la seva manera de treure's del cap aquests malsons, ja que el psicoanlaista al que va visitar, no el va ajudar gens ( era un dels deixebles de Jung).

Georges Rémi, o el que és el mateix: Hergé, va nèixer al mateix temps que l'escoltisme, l'any 1907, concretament el 22 de maig a Brusel.les. va entrar als escoltes belgues i li van posa rel sobrenom de "Curious Fox".

Si mireu la Biografía d'Hergé (http://tintin.francetv.fr/uk/) hi trobareu dades molt curioses, Tintín neix de l'escoltisme també, va néixer després de Totor, un dibuix d'un nen escolta que vivia diferents aventures.

A l'entrevista el famós dibuixant explicava com la seva vida i la seva carrera s'havien vist condicionades positivament per tot el que va aprendre quan era escolta, allà on els psicoanalistes no arribaven, el seu esperit viu, alegre i optimsita l'ajudaven a tirar endavant i a no deixar-se ofegar, i sempre acabava sortint-se'n.

L'any 1982 la Societat Astronòmica de Bèlgica li van posar el nom d'Hergé a un planeta que acabaven de descobrir, no sé si és el fet de que fós escolta, o el fet que a casa tingui tots els còmics de Tintín, que fa que hagi après moltes coses, les seves històries plenes de solidaritat, d'estar sempre a punt per ajudar als altres, plenes d'innocència i de bon humor, de mirar a la vida des d'un punt de vista positiu i de trobar aventures fantàstiques en el més qüotidià.

Aquest és el meu petit homenatge a Georges Rémi, HERGÉ, i al seu fantàstic amic, TINTÍN.

Hem d'aprendre Xinès


Diuen que es menjaràn el món, i jo cada dia m'ho crec més i més. Qui no ha comprat coses als "xinos" algun cop a la vida?? I molt sovint??Sempre que et fa falta alguna cosa,, una goma d'esborrar, un cel.lo, qualsevol xorrada que poodries trobar segurament a la papereria més propera, i la compra, als xinos, jo de vegades he fet copmarativa de preus, i hi ha coses que no surten "tan" a compte, de fet , tampoc sé quin és l'origen dels propietaris de les diferents botigues i botiguetes, ves a saber, potser són vietnamites, o nordkoreans, jo no ho sé, i tampos els hi he preguntat mai, tot i que tinc força curiositat.
Doncs avui pensava, avui en dia tothom, qui més qui menys, parla anglès, i alguna altra llengua europea, francès, italià, alemany... però els adolescents actuals, que seran els joves de demà, estan aprenent japonès, alguns, i xinès, d'altres, potser ens passarà com als avis d'ara, que quan senten "yes", o "hello" es queden de pasta de moniato, no entenen ni un borrall, i quan siguem grans i els nostres fills treballin amb empreses xineses, i parlin un xinès perfecte, ens veurem igual de desfasats que els avis d'avui en dia??
Definitivament cal avançar-se al futur, qui sap, potser l'idioma universal d'aquí uns anys sigui el xinès enlloc de l'anglès, que ja comença a estar passat de moda;P
A mi , amb el que m'ha costat el segon curs d'alemany, que de tant que em costava no l'he ni acabat, em fa una mandra aprendre xinès, que no sabria ni per on començar.
Un altre dia parlarem de l'Àrab, i de relacions interculturals dins d'un mateix país.
Ara ja és molt tard!

Salut i felicitat!!

Avui m'he sentit util

Doncs si! Avui, tot i ser diumenge, llevar-me a quarts d'onze, esmorzar a quarts de 12 i dinar veient el Simspon, és un dels dies que m'he sentit més útil de la setmana, he preparat el dinar per la meva àvia i per mi ( obviament he fet la meva especialitat: pasta amb salsa de verdures casolana:P) i després he estat tota la tarda al taller de ma germana ajudant-la a cosir cosetes per la seva feina, i és que és realment important per mi senitr-me una mica útil cada dia, ja sigui fent alguna feina, o ajudant a algú que ho necessita.

I a més a més avui a M80 han fet un Especial sobre Bonnie Tyler, qiuna gran cantant!!

Sort per a tothom, i per qui vulgui participar al concurs de rac105 sobre fotografies que t'insipiri la música:

www.rac105.com