7 coses rares

Avui estic d'enhorabona: m'han otorgat un premi. Uns premis que trobo que són molt originals, i que es mereixen un post amb cara i ulls.

Anem a pams:

1- Publicar el premi i fer referencia a qui ens l'ha donat...

Aquest premi me l'ha donat l'Elena ,que juntament amb l'Eva , compartim la passió per totes les novetats i meravelles que ens ofereix la xarxa (entre moltes altres coses). I perquè elles si que, per mi, són la representació dels blocs escrits en femení.

2- Escollir a 7 dones més a qui donar-li el premi...

1.-A l'Alba perquè les seves fotos i els seus posts ens transporten cap al seu món únic i inimitable, i perquè segur que li encantarà repartir premis i explicar coses rares sobre ella.

2.-A la Luzía perquè no sé com s'ho fa però és capaç de trobar l'impensable a internet, diverit, creatiu i, sobretot, molt fashion :) I perquè tinc curiositat per les seves 7 coses rares :P

3.-A la Irene perquè amb la seva lluita i els seus somriures ha aconseguit fer que els nostres móns siguin més feliços cada dia.

4.-A la Maria que amb el seu blog ens trasllada a móns llunyans i desconeguts per la majoría, ens explica què hi passa a l'altra banda del món i perquè així s'anima a fer un post diferent.

5.- A la Núria perquè és una fora de sèrie pel que fa a les manualitats i la seva originalitat i la seva creativitats són molt difícils de trobar.I perquè sé del cert que les seves 7 coses rares ens faràn molta gràcia.

6.- A la Conxi perquè el seu humor i la seva visió de la qüotidianeitat fan més lleugera la càrrega del dia a dia. Al seu món de color de Champán Rosa, mordaç, intel.ligent, divertit i aclaparadorament savi.

7.- I a la Gisela, que no té bloc però que l'animo a crear-ne un, perquè estic segura que té moltes coses interessants a dir i compartir amb la resta de la xarxa


I finalment vull afegir a una 8è premiada que sé que potser no farà al.lusió al premi però li vull donar igualment perquè se'l mereix: a la Roser que té un blog molt original i molt poc conegut on dóna a conèixer les diferents biblioteques. Tot i que últimament no l'actualitza gaire, a veure si així s'anima.

3- Explicar 7 coses rares o estranyes sobre mi...

1.- Tinc debilitat per les llibretes: grans, petites, allargades, rodones, de colors, blanques, no me'n puc estar, les veig i les vull tenir. Això em comporta tenir un munt de llibretes començades a casa que no goso mai gastar per por a haver-les de llençar un cop usades.

2.- Tinc una altra debilitat : les bossetes. Ja siguin necesers, estoigs o una simple bossa de tela on hi guardes les sabates: en tinc de totes mides, marques i colors, en tinc un munt.

3.-Cada dia calculo els trajectes que he de fer 4 o 5 vegades per veure quin pot ser el camí més curt per fer-los, és una mania rara que tinc, tot i que hi ha trajectes que faig cada dia un parell de cops i ja sé que aquell és el camí més curt..però no se sap mai.

4.-A l'hora de dormir necessito fer-ho amb els llums completament apagats, porta i finestres tancades i ( si és hivern) amb una manta ben gruixuda que em tapi les orelles. Sóc molt fredolica.

5.-Quan estenc la roba m'agrada que quedi ben endreçada de manera que calculo que hi pugui cabre tot el que he d'estendre, com que tinc una "sissí" petita de l'IKEA, el dia que hi ha molta roba m'hi estic una bona estona.

6.- Sóc molt observadora, m'agrada mirar-me la gent de dalt a baix i veure com són, què duen posat, quins gestos fan... Hi ha que diu que me'ls miro malament, però és simple curiositat observo i ho deso a la meva memòria, com si fós un magatzem d'informació que sé que algun diaem servirà per alguna cosa :)

7.- Al matí necessito llevar-me amb música o amb la ràdio, els dies que, pel que sigui, no puc fer-ho així, no em desperto igual d'alegre. També m'agrada sentir les notícies a la ràdio de bon matí, m'ajuda a donar el tret de sortida del dia.

I aquí els premis i una mica sobre mi. Ja tinc ganes de veure les respostes ;)

Coses que es poden fer al metro de Barcelona

Parlar per telèfon, fluixet, alt perquè tothom sàpiga d'on vens o cap a on vas. Escoltar música, amb auriculars, ben fluixeta o socialitzant-la. Donar a conèixer el teu art musical o demanar una ajuda a canvi d'uns kleenex o d'un encenedor. Llegir el diari, llegir un llibre, fullejar una revista. Maquillar-se, fer-se la manicura, posar-se crema a les mans o a la cara, netejar les ulleres. Esmorzar, dinar o berenar quan surts de l'escola. Jugar a videojocs, al mòbil, a la PSP. Millorar la teva intel.ligència amb una màquina de color rosa.Dormir. Observar desconeguts darrera unes ulleres fosques. Compartir les teves penes i alegries amb gent que no has vist mai i que mai més tornaràs a veure. Beure alcohol, aigua, prendre cafè d'aquests per emportar que el Sr.Dunkin Donuts té l'amabilitat de vendre't sense que et calgui sortir al carrer.Estudiar, escriure els teus pensaments més íntims, actualitzar l'agenda,i també escriure aquest post.

I és que hi ha tot un món que es mou per sota dels carrers de Barcelona, són trajectes llargs, trajectes curts, compartits amb desconeguts, amb coneguts, amb retrobats i amb amics de tota la vida. És un espai compartit que sempre ens passa per alt que hi puguin passar tantíssimes coses.

Els nous filòsofs

Cada cop tinc més clar que els filòsofs contemporanis no es troben a les Universitats donant classe, ni a casa seva escrivint llibres o barrinant noves teories, sinó que es troben davant d'un ordinador dins d'alguna empresa de publicitat: els filòsofs contemporanis són els publicistes.
Ens donen tota una filosofia per encarar la vida, per definir-nos com a persones,per actuar davant dels altres...
Alguns exemples: "Lección de belleza numero 1: sé tu misma", " Conduir et dona llibertat", "Res és impossible", "Just do it", "Coca Cola: La chispa de la vida."

Ens diuen què hem d'estudiar, a quina universitat, com trobar parella, com solucionar els nostres problemes , com trobar feina, on anar de vacances, com vestir-nos, com pentinar-nos, on passar les estones lliures i sobretot sobretot: ens diuen com ser feliços.

Com afecta la nostra manera de consumir a la nostra manera de viure? I jo em pregunto: realment tenim alternativa? Hem renunciat a pensar per nosaltres mateixos i hem cedit al xantatge: comprar per ser feliç? Diu la dita que els diners no fan la felicitat, però a l'hora de la veritat, ho apliquem realment?

El cas és que al final descobrim que res és el que sembla.I llavors ve la decepció i la gran pregunta: on s'amaga la felicitat? Darrera la publicitat segur que no ;)

Senzill

Un nen juga a pilota al carrer, és un carrer costerut,juga sol. La paret li retorna un cop i un altre la pilota. Intenta un joc de peus per enlairar la pilota, li costa, no ho aconsegueix. Quan la pilota, per fi, s'aixeca del terra, el nen salta d'alegria i d'emoció. Però ningú no la comparteix amb ell, aquesta emoció. Només jo, darrera el vidre de l'autobús, penso que és ben senzill ser feliç.

Temps

És tot el que necessites, temps i persones amb qui compartir-lo. Què seria del nostre temps sense la gent que ens envolta, que ens estima i que ens cuida?

De moment tinc això, temps, temps per disfrutar i per pensar, a partir de l'Octubre ja veurem...

Vacances

I ja són aquí, ja les tenim al sac, tot i que encara no està ben lligat. Alguns se'n van a voltar pel món, d'altres opten per quedar-se a Catalunya i disfrutar del país, d'altres marxen a treballar a terres llunyanes,i els últims marxen a països desconeguts,però tots, espero, ens retrobarem al Setembre i ens explicarem com ha anat, què hem après i com ens ho hem passat.

Qui més qui menys a l'estiu fa una escpadeta, ja sigui a prop o lluny.

El meu estiu comença en un veler i acaba en una platja de Menorca.

Que passeu un bon estiu, agafeu forçes per tornar, ens veiem al Setembre i ens ho expliquem tot!

Felicitats

I avui un petit homenatge per l'Ateneu Popular de les Corts, per tots aquells que l'esteu movent i que lluiteu per tirar endavant. Felicitats per la feina feta i endavant amb la que falta per fer.

(Sé que la foto no és gaire artística, però resumeix el sentiment que se n'extreu de la festa d'ahir ;) Visca! )

De nit

De nit estic lúcida, clarivident,perspicaç, aguda, desperta, sencera, sobretot just abans d'adormir-me.
Quan estirada al llit, em poso a pensar en coses que m'han dit, coses que m'han passat, o coses que m'agradaria fer, veig les coses molt i molt clares. Com si la nit fós la meva aliada, la meva companya. Ja ho diuen: "consúltalo con la almohada", "És quan dormo que hi veig clar" deia J.V.Foix o "demà al matí ho veuràs tot més clar"
El que no es diu és que és de nit quan venen les millors idees. potser és perquè el cervell després de tota la informació acumulada durant el dia és quan decideix posar les idees en ordre, o senzillament perquè porto molt de temps treballant de tardes i al vespre és quan tinc més energia.
I de vegades em pregunto: què és millor, fer un esforç i ara que estic bé, amb energia, posar-me a fer totes aquelles cosetes que tinc pendents, tot i saber que l'endemà tindré son, o fer un exercisi de responsabilitat i anar-me'n a dormir, deixar-me endur per aquella mica de mandra que sempre m'acompanya.
Un dia em van dir que aquell instant de just abans que s'acluquin els ulls és el més interessant del dia. Com aprofitar-lo? Com fer perquè no es perdi?
O potser el que necessitem realment és parar de tant en tant durant el dia i observar. Observar-nos interiorment i veure cap a on estem anant, perquè fem el que fem, quin serà el nostre següent pas. És important reflexionar en el que fem.És important reflexionar sobre el que fem?

1 er CONCURS DE CLIPS DE VIDEO SOCIALS DE LES CORTS

Avui en dia de concursos n'hi ha molts, sobretot de video, però n'hi ha un que em fa especial il.lusió: El 1er CONCURS DE CILIPS DE VIDEO SOCIALS DE LES CORTS, el meu antIc barri, el barri on he nascut, on m'he criat i on hi tinc un munt d'amics.

El fet és que és un concurs molt interessant, els premis no són ni un viatge a les Bahamas, ni un sou per a tota la vida, però estàn la mar de bé.

Si us interessa saber quins premis hi ha i quines són les bases del concurs podeu consultar aquest enllaç.

Endavant, doncs! Animeu-vos i envieu els vostres videos, és fàcil i teniu temps de sobres: fins el 31 de Juny de 2009!

Fem un cafè?

Aquesta frase tan normal i tan recurrent en el nostre dia a dia té mil significats, fins a quin punt el fet de fer un cafè vol dir moltes més coses mes enllà del simple fet físic d'ingerir aquest líquid fosc tan cotitzat arreu del món. Fer un cafè vol dir compartir una estona amb tu, una estona en la qual tu i jo sols ens explicarem allò que ens ve de gust compartir, allò que vull que sàpigues, les meves inquietuds, els meus somnis, si estic bé, o malament, o els meus plans de futur. Fer un cafè també vol dir estar disposat a escoltar a l'altre a donar i rebre consells, per mi fer un cafè, té un significat molt especial.

Tot i que és un dels negocis que mou més diners arreu del món, i que darrera de marques com Nespresso, Nescafé, Marcilla, etc.. no sabem ben bé quins interessos s'hi mouen ni qui en surt beneficiat o perjudicat, els seus anuncis sempre ens porten cap a un món suau, tendre, on el cafè ens ajuda a compartir moments amb els que ens envolten, ens proporciona benestar, en fi, és meravellos ( si, clar, què han de dir ;) ) Potser estem influenciats per tots aquests anuncis.

El cafè s'ha de prendre tranquil.lament, suaument, tal i com es descriu en el llibre: "La mujer habitada", o com surt al reportatge del Time Out, de les millors cafeteries de Barcelona. No cal anar amb presses, entrar corrent i prendre'l, la barra del bar , de cop, i sortir altra vegada a corre cuita. Per poder disfrutar del cafè cal tenir temps.

Per tant, ja ho sabeu, per gaudir d'un bon cafè el més important és tenir una bona companyía.;)

Privilegis

Hi ha coses que no es poden definir amb paraules... hi ha dies que em sento una privilegiada...